En un món en constant evolució, marcat per l’escalfament global i els seus impactes en el medi ambient, l’atenció se centra cada vegada més en la recerca de solucions efectives per a mitigar els efectes del canvi climàtic. Entre aquestes solucions, els boscos emergeixen com a actors essencials en la lluita contra aquest fenomen global. Més enllà de la seva bellesa i biodiversitat, els boscos exerceixen un paper crucial en l’absorció de carboni i la regulació climàtica, convertint-los en una eina vital per a preservar l’equilibri ecològic del nostre planeta.
En l’informe “Els Efectes dels Boscos sobre el Canvi Climàtic” elaborat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), ressalta la significativa rellevància i funció dels boscos com una estratègia crucial en la reducció del canvi climàtic. Al seu torn, exposa com la degradació forestal i la influència humana en els recursos naturals són factors que accentuen l’alliberament de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) i contribueixen al procés de canvi climàtic.
Múltiples anàlisis i dades demostren de manera clara i terrible l’increment de la temperatura global. Per exemple:
- La concentració de diòxid de carboni (CO₂) en l’atmosfera va aconseguir en 2018 el seu nivell més alt en tres milions d’anys.
- En tan sols 36 anys, el desglaç de l’Àrtic va portar a la pèrdua del voltant de 2,5 milions de quilòmetres quadrats d’àrea.
- Entre els anys 2014 i 2019, la taxa d’augment del nivell de la mar s’ha elevat a 5 mm a l’any.
LA CAPACITAT DELS BOSCOS PER A ABSORBIR CARBONI
El procés fonamental dels boscos i el seu paper en la mitigació del canvi climàtic és la seva capacitat d’absorbir carboni de l’atmosfera, a través del procés de fotosíntesi. Les fulles dels arbres capturen diòxid de carboni (CO₂) de l’aire i, utilitzant l’energia solar, el converteixen en glucosa i oxigen. La glucosa és utilitzada com a font d’energia per al creixement de l’arbre, mentre que l’oxigen és alliberat novament a l’ambient. Aquest procés no sols contribueix a mantenir nivells saludables d’oxigen en l’atmosfera, sinó que també actua com un dipòsit natural de carboni, ajudant a reduir la quantitat de CO₂ que contribueix a aquest efecte hivernacle i, al seu torn, a l’escalfament global.
ELS BOSCOS COM A RESERVES DE CARBONI
A més de la seva capacitat d’absorció, els boscos també funcionen com a reserves de carboni. El carboni emmagatzemat en la biomassa forestal, com els troncs i les arrels dels arbres, actua com un dipòsit que reté grans quantitats de carboni que d’una altra manera serien presents en l’atmosfera com CO₂. Quan els boscos són destruïts, sovint a causa de la desforestació per a l’agricultura o la urbanització, aquest carboni emmagatzemat és alliberat novament en l’atmosfera, contribuint al canvi climàtic. Per tant, la conservació i la gestió sostenible dels boscos són essencials per a mantenir aquestes reserves de carboni intactes i funcionals.
DESFORESTACIÓ I EL SEU IMPACTE EN EL CANVI CLIMÀTIC
No obstant això, la desforestació continua sent un desafiament en la lluita contra el canvi climàtic. A mesura que els boscos són talats per a donar pas a l’expansió agrícola, la urbanització i l’extracció de recursos, el carboni emmagatzemat en els arbres és alliberat, augmentant la concentració de CO₂ en l’atmosfera i empitjora l’efecte d’hivernacle. A més, la pèrdua d’hàbitats forestals pot resultar en la disminució de la biodiversitat i l’alteració dels patrons climàtics regionals. Per tant, reduir la desforestació i promoure la reforestació i restauració d’àrees boscoses degradades és essencial per a contrarestar els efectes del canvi climàtic.
LA CONSERVACIÓ DELS BOSCOS
La importància dels boscos en la mitigació del canvi climàtic ha portat a la implementació de programes de conservació i maneig sostenible a tot el món. Iniciatives com la Reducció d’Emissions per Desforestació i Degradació Forestal (REDD+), s’han desenvolupat per a proporcionar incentius econòmics als països i comunitats que treballen per a reduir les seves taxes de desforestació i millorar la gestió forestal. Aquests programes no sols ajuden a preservar els dipòsits de carboni naturals, sinó que també contribueixen al benestar de les comunitats locals i la biodiversitat.
Fins fa poc, els esforços s’enfocaven a intentar reduir les emissions de CO₂. No obstant això, diversos informes i dades proporcionades per la comunitat científica han subratllat la necessitat d’ampliar les nostres accions per a impulsar polítiques d’adaptació i mitigació enfront del canvi climàtic. Aquestes polítiques ens ajudaran a minimitzar els impactes d’aquest fenomen, les conseqüències del qual estem experimentant en tot el planeta.
Aquestes dues possibles solucions, mitigació i adaptació, són peces complementàries amb la finalitat d’abordar el canvi climàtic. Encara que cadascuna se centra en desafiaments diferents, convergeixen en un objectiu final comú. Però quines diferències hi ha entre aquestes estratègies quan s’apliquen al sector forestal?
ESTRATÈGIES DE MITIGACIÓ
Aquestes estratègies tenen com a propòsit reduir les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle cap a l’atmosfera, els quals en última instància alimenten el canvi climàtic generat per l’ésser humà. Entre aquestes accions s’inclou la disminució de les emissions causades per la desforestació i la degradació dels boscos; la millora de la capacitat dels boscos com a embornals principals de carboni; o fins i tot un canvi en els mètodes de producció per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
ESTRATÈGIES D’ADAPTACIÓ
Aquestes intervencions estan dissenyades per a reduir la vulnerabilitat dels boscos i de les poblacions que depenen d’ells davant el canvi climàtic. Aquestes accions abasten des de la restauració i reforestació de paisatges boscosos; recerques i desenvolupaments sobre possibles desastres, patrons de temperatura, etc., fins a mesures de prevenció i precaució, com l’elaboració de plans d’evacuació i qüestions de salut.
Malgrat les seves diferències, és essencial reconèixer que mitigació i adaptació són estratègies que es complementen mútuament. Sense la mitigació, la nostra capacitat per a adaptar-nos es veurà ràpidament superada. A més, una adaptació que no tingui en compte les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle mancaria de sentit, ja que estaria anant en contra dels objectius que ens esforcem per aconseguir. Adoptar totes dues estratègies de manera equilibrada és fonamental per a afrontar eficaçment els desafiaments del canvi climàtic i salvaguardar el nostre planeta per a les generacions futures.