Per poder enfrontar-nos a un problema, primer hem de conèixer per poder abordar-lo. El plàstic s’ha convertit en una problemàtica mediambiental i de salut, sent el càncer del nostre planeta. I, si bé és cert que per solucionar-ho d’arrel es necessita més que el compromís del consumidor (ja que hi ha decisions de producció que són polítiques), conèixer els diferents tipus de plàstic i com afecten, és el primer pas per poder fer un ús responsable per la nostre part..
En aquest article abordarem els diferents tipus de plàstic segons la seva codificació per reciclar. Perquè encara que partim de la base que tots els plàstics són tòxics, existeix diferència de reacció entre uns i altres davant de determinades temperatures. Per aquesta raó, uns són un problema per a la nostra salut i, d’altres, podem utilitzar-los a temperatura ambient sense perill.
Tipus de plàstics
El plàstic té una codificació que va del número 1 al 7 i que trobem en el símbol d’un triangle de reciclatge. Existeixen llegendes urbanes respecte a aquest número, com que és el nombre de vegades que han reciclat l’envàs; no. Aquest número ens indica la seva codificació que és un mitjà per identificar els residus de plàstics. Tant el número com les sigles, fan referència a la seva composició química.
1-Polietilè tereftalat (PET)
Utilitats
Els trobem en ampolles d’aigua mineral, olis, bosses, conserves, cosmètics, detergents, productes farmacèutics, productes per a la llar, embalatge, roba, teles de decoració i refrescos, entre altres.
Toxicitat
Indicat per a un sol ús. El PET té facilitat per generar i emmagatzemar bacteris en el propi envàs. Evitar utilitzar-ho a temperatures majors de 50 graus per alimentació i begudes. Allibera acetaldehid que, entre altres coses, pot danyar el cor provocant cirrosi. Pot contenir formaldehid, en petites quantitats, en les ampolles de plàstic; un bactericida i conservant que és una substància carcinògena.
Reciclatge i degradació
El PET és 100% reciclable, per la qual cosa és un material al qual se sol donar un segon ús en roba. Encara ser molt senzill de reciclar, el fet de donar-li una segona vida pot ser nociu per a la nostra salut perquè aquest plàstic pot contenir restes d’additius dels usos anteriors. Aquest material pot trigar 150 anys a descompondre’s.
2- Polietilè d’alta densitat (HDPE)
Utilitats
Articles per a la llar, brics, garrafes, joguines, sabons, recipients per a ús alimentari, canonades, tela impermeable, entre altres.
Toxicitat
Ens trobem enfront d’un plàstic segur, ja que no té components tòxics. És recomanable per a emmagatzemar aliments fins als 60 graus, ja que, a partir d’aquesta temperatura, es poden desprendre partícules de plàstic.
Reciclatge i degradació
És fàcilment reciclable, però és molt resistent quant a la seva biodegradabilitat. Triguen més de 150 anys a descompondre’s, per la qual cosa si els consumim hauria de ser per a un ús longeu i responsable.
3- Policlorur de Vinil (PVC)
Utilitats
Borses de sang en hospitals, cables, calçats, envasos, canonades, finestres, joguines, construcció, etc.
Toxicitat
El PVC pot alliberar bisfenol, ftalats i dioxines que són agents químics nocius per a la nostra salut i el medi ambient. La IARC, Centre Internacional de Recerques sobre el Càncer, indica que el clorur de vinil utilitzat en el PVC, està relacionat amb diversos tipus de càncer.
Reciclatge i degradació
De difícil reciclatge, per això es recicla de manera mecànica, química, energètica i per dissolvents. És molt resistent i pot trigar més de 1.000 anys a descompondre’s.
4- Polietilè de baixa densitat (LDPE)
Utilitats
Bosses d’anar a comprar i d’escombraries, ampolles, bolquers, envasos de cosmètics i higiene, film transparent, joguines i estris d’un sol ús entre d’altres.
Toxicitat
El LDPE no conté tòxics, per tant, és ideal per al seu ús alimentari.
Reciclatge i degradació
Encara ser reciclable, aquest procés és car i difícil però, al no ser tòxic, és un material que podem fer servir durant molt de temps. Pot trigar 150 anys a descompondre’s.
5- Polipropilè (PP)
Utilitats
Ampolles, components automotrius, equip de laboratori, empaquetatges d’aliments, electrodomèstics, tèxtils i pel·lícules transparents.
Toxicitat
No conté tòxics en la seva composició, per tant, és un material segur per a ús alimentari.
Reciclatge i degradació
Pot trigar de 150 a 1.000 anys a descompondre’s però, en tractar-se d’un material que no conté tòxics i reutilitzable, es pot donar un llarg ús. A més, el polipropilè es pot reciclar sense problemes.
6- Poliestirè (PS)
Utilitats
Caràtules de cd’s, productes electrònics i electrodomèstics, materials de construcció, embalatges, objectes o envasos d’un sol ús d’ús alimentari com a gots, coberts i plats, envasos de iogurt o menjar per emportar.
Toxicitat
El poliestirè reacciona alliberant estirens a més de 80 graus de temperatura. Es considera un possible carcinogen per l’Agència Internacional per a la recerca del Càncer i l’Agència de Protecció Ambiental.
Reciclatge i degradació
El PS triga una mitjana de 1.000 anys a degradar-se i encara que es pot reciclar, no es porta a la pràctica pel car que resulta.
7- Altres plàstics
Aquest grup és molt gran, ja que acull a tots els plàstics que no estan classificats de l’1 al 6, per tant, podem trobar plàstics totalment desaconsellables, però també tenen cabuda aquells que no contenen tòxics en la seva composició.
Els més coneguts són el Tritan i el SAN, que són plàstics segurs. El PC que és millor prescindir del seu ús, ja que es fabrica amb bisfenol i, tant el PLA com l’ABS són plàstics segurs, però no es recomanen per fer impressions 3D. Els podem trobar en ampolles reutilitzables, extractors de sucs i utensilis de cuina, carmanyoles, peces d’automòbil, electrodomèstics, articles mèdics, articles per a la llar, microscopis, lents per a les ulleres i un llarg etcètera.