Per quina raó no aconsegueixo els meus propòsits?
Si hi ha alguna cosa que va vinculat a l’any nou, a més del cotilló i el raïm, són els propòsits per a l’any esdevenidor. En acostar-se les dates nadalenques, comencem a tirar la vista enrere i fer valoració de l’any que acaba. Pensem en el que ha succeït en les nostres vides i què volem per al futur. Fer balanç del temps passat és un exercici interessant per poder tenir en compte diversos aspectes a l’hora de planificar. Però, després de fer aquest balanç de l’any que passa, hem de preguntar-nos: Realment hem fet tot allò que teníem previst?
Aquest és el hàndicap. Hauríem de preguntar-nos per quina raó o raons, no hem aconseguit fer això que sempre ens prometem. Contestar aquesta pregunta ens pot semblar decebedora en el moment, però al seu torn, serà el nostre major aliat en el futur. Els éssers humans tenim una part inconscient amb la qual barallem a l’hora de passar a l’acció i, amb els nous propòsits, segons passen els dies i no els complim, ens desmotivem i abandonem.
Què hem de tenir en compte en proposar-nos nous propòsits?
Per a començar, és necessari tenir present que tot requereix de treball. Sembla evident, però no sempre ho tenim present. Convivim amb la cultura de la immediatesa, ho volem tot de manera ràpida i que la satisfacció sigui instantània. Aquest aspecte sumat amb l’impacte de les xarxes socials les quals, a vegades, ens mostren solament la identitat ideal d’una persona, no la real, que ens idealitza que pots tenir-ho tot, sense conèixer l’esforç que hi ha darrere, ens pot desvirtuar la realitat.
Com dèiem, tot requereix de treball i per ser conscients, hem d’eliminar del nostre cap el miratge que sense esforç podem aconseguir una transformació. Únicament amb esmentar-ho, no succeirà. El fet de dir que aprendràs un idioma, no produeix cap canvi. És necessari treball, esforç i posar part de nosaltres per aconseguir l’objectiu desitjat: assistir a classe, posar interès, estudiar, fer exàmens, llegir en aquest idioma, practicar amb altres persones, etc. Podem tenir moltes ganes per aconseguir un propòsit, però sense capacitat de treball no tindrem èxit.
L’altra cara de la moneda en aquest assumpte és la sensació de fracàs, decepció, desmotivació i les excuses: “Per què seguiré si no veig progressos?”. Llavors és vital preguntar-se: He fet el suficient treball? Realment desitjo aquest canvi? Estic disposat/a a transformar part de mi? Voler un canvi implica, com la seva pròpia paraula diu, una transformació. Per això és indispensable practicar, ser constant, implica qüestionar-se, replantejar-se, analitzar-se i tenir paciència.
El progrés cap a aconseguir el propòsit és sinònim a l’esforç.
En iniciar una nova marxa hem d’estar disposats a aprendre, a tolerar i ser conscients que som éssers imperfectes i que estem aprenent. A primera vista pot semblar evident, però és un punt complicat d’assimilar.
Al mateix temps, quan decidim posar-nos en camí cap al nostre objectiu, tot el nostre voltant es mobilitza, ja que, hi ha un impacte en les nostres relacions. Fem canvis i, en modificar alguna cosa en nosaltres, afecta de manera indirecta o directa al nostre cercle pròxim. Pot ser que hi hagi qui no doni suport a la teva decisió i que, per tant, ho desvalori fins i tot, ens desanimi. Però és la nostra decisió i, en tot canvi hauran persones que ho avalin, respectin, ens estimulin i fins i tot que es sumin a tu, però, pot ser que unes altres no. Això és una conseqüència habitual en qualsevol procés. De manera amable podem explicar la nostra motivació, però no podem acontentar a tothom; hem de tenir-ho en compte.
La importància de la ment i el llenguatge.
Vinculat al punt anterior, les paraules d’altres persones ens condicionen. Però, en moltes ocasions això és una excusa per posar fi a la cosa nova que estem fent. I si en lloc de prendre-ho com una cosa negativa, fem que ens impulsi?
Des de nens anem construint-nos amb paraules i creences que, en moltes ocasions, ens limiten. Però, per sort, es poden modificar i així construir nous significats que ens ajudin. Per exemple, imagineu que tenim vinculada la paraula “fred”, entre moltes altres, al resguard i la inactivitat. Ens hem proposat entrenar i, just el dia que ens toca fer-lo, hi ha previst un temporal de molt de fred. La nostra ment farà la relació de quedar-se a casa i no anar a entrenar perquè fa molt fred. Però, com ara tenim un desig, un propòsit i sabem que hem de treballar en això, li donarem una associació diferent a aquesta paraula. A partir d’ara, els dies freds seran reptes per la nostra constància.
Nosaltres posem els límits creient que allò que creem és l’única veritat. Fer un canvi de xip i generar noves creences, que ens impulsin a aconseguir els nostres propòsits, és possible si treballem per canviar-les.
En definitiva, revisar el que vam fer en el passat des d’un punt de vista analític, pot ajudar-nos, però hem de recordar que no podem modificar res del succeït. El rellevant és saber què és el que ens ha fet abandonar anys anteriors i li donem la volta. L’important serà el que fem en el futur. Tingues present que els canvis requereixen d’un temps, treball i solo s’aconsegueixen caminant.