La síndrome burnout es tradueix a l’espanyol com la síndrome de desgast professional o, traduït literalment com el “treballador cremat”. Es refereix a la cronificació de l’estrès laboral que inclou fatiga crònica física i mental, alteració de la personalitat i de l’autoestima, arribant fins i tot a la ineficàcia en el treball i la incapacitat de desenvolupar tasques professionals.
La síndrome burnout es refereix exclusivament a l’actitud en l’acompliment laboral i ha de diferenciar-se de la depressió clínica que afecta en altres àrees de la vida. Aquesta síndrome no passa d’un dia a un altre. És un procés en el qual progressivament el treballador o la treballadora, pateix una pèrdua d’interès per les funcions que realitza, sentint desmotivació, esgotament, despersonalització i acreix una reacció psicològica negativa cap al seu treball.
La principal diferència entre l’estrès i la síndrome burnout, segons explica el professor del Màster de Prevenció de Riscos Laborals de la UNIR, és que l’estrès moltes vegades és positiu, ja que, a vegades, ens permet ser més efectius, reaccionar ràpidament, rendir millor, etc. En canvi, en la síndrome burnout és sempre negatiu. Normalment, l’origen sol estar en una exigència excessiva provocada per un desajustament entre la demanda de treball i les capacitats reals d’una persona i els seus recursos.
ORIGEN DEL TERME SÍNDROME DE BURNOUT
El terme síndrome de burnout apareix en la literatura mundial a meitat dels anys 70. Concretament, va ser en 1974 quan el psicòleg estatunidenc Herbert Freudenberger, que treballava de voluntari en una clínica de Nova York per a toxicòmans, es va adonar que al cap d’entre un i tres anys l’actitud de la majoria de voluntaris canviava.
Com ell, totes les persones van començar amb il·lusió i entusiasme, però al cap d’un temps, van experimentar una pèrdua d’energia i de desmotivació de manera progressiva. Sentien una falta d’interès pel que feien, fins i tot sentien que era un contrasentit la seva labor, arribant a esgotar-se, a sentir ansietat i depressió.
Freudenberger ho va dir síndrome de burnout i des de llavors, el sector de la recerca ha aportat informació sobre el concepte, detallant i afegint més informació sobre aquest. Des de llavors i fins avui, existeixen molts reports de la síndrome i la recerca en aquest camp és molt àmplia.
PRINCIPALS CAUSES DE LA SÍNDROME BURNOUT
Mala organització
Jornades de treball molt llargues que impedeixen conciliar
Patir molta pressió
Mal clima laboral prolongada
Monotonia laboral
Falta d’expectatives laborals
Sensació d’aïllament en el lloc de treball
Ser víctima d’assetjament laboral
Expectatives personals molt altes
Característiques personals
SÍMPTOMES DE LA SÍNDROME BURNOUT
Esgotament físic
Amb símptomes com la fatiga crònica, la pèrdua d’apetit o l’ansietat per menjar, dolors musculars, problemes intestinals, cefalees i migranyes, problemes en la pell, etc.
Esgotament mental
L’estrès i l’ansietat són els símptomes més freqüents en la síndrome burnout i la pròpia síndrome els augmenta. Com a conseqüència, la depressió o l’insomni poden anar de la mà a l’esgotament mental.
Desmotivació
La sensació de no ser eficient i de no fer bé les tasques, acaben creant una insatisfacció general i desmotivació, generant una enorme frustració perquè la persona no se sent realitzada en el seu treball.
Descens en la productivitat laboral
La síndrome burnout provoca que la persona que el pateix no pugui concentrar-se, causant oblits constants i derivant a un abandó generalitzat. Per aquesta raó, es genera un cercle viciós en el qual la persona no aconsegueix tornar a ser igual de productiva que abans i això li fa patir.
Despersonalització
El treballador o treballadora amb la síndrome de burnout canvia el seu comportament i personalitat. L’apatia, el desagafo i la irritabilitat, provoquen que no senti un compromís ni amb la seva empresa, ni amb l’equip, afectant seriosament l’entorn laboral.
A més d’aquests cinc símptomes, la baixa autoestima, la poca o nul·la realització personal, el constant nerviosisme, l’agressivitat, l’avorriment, fins i tot la taquicàrdia o la dificultat per a comunicar-se són manifestacions molt freqüents en aquesta síndrome.
COM PREVENIR LA SÍNDROME BURNOUT
La prevenció és la millor cura i la millor manera d’evitar-ho, segons el psicòleg Harry Levinson. Alguns consells per a disminuir el risc de patir la síndrome burnout són:
- Respectar l’horari de treball. Entrar i sortir puntualment.
- Una vegada marxes del treball, buidar la ment de les funcions laborals.
- Ser conscient de les teves capacitats i saber delegar.
- Reservar un temps per a un mateix.
- Cuidar els espais reservats a les persones que vols.
- Saber desconnectar dels dispositius tecnològics.
- Comunicar-se amb l’entorn i saber escoltar.