El passat 8 de març, en commemoració del Dia Internacional de la Dona, és imprescindible reflexionar sobre la importància d’adoptar una perspectiva de gènere en el camp de la medicina. Al llarg de la història, l’enfocament androcèntric ha predominat en la pràctica mèdica, relegant les necessitats específiques de les dones i perpetuant un biaix de gènere que impacta la salut i el benestar de milions de persones a tot el món.
Si ens demanessin imaginar a algú que ha patit un infart de miocardi, fa algunes dècades, la descripció seria la d’un home de negocis, fumador, reeixit i estressat. No obstant això, en el segle XXI, aquesta percepció ha evolucionat considerablement, desafiant els estereotips de gènere arrelats en la societat.
QUÈ ÉS L’ANDROCENTRISME EN LA MEDICINA?
L’androcentrisme en la medicina es refereix a un enfocament esbiaixat que col·loca a l’home com l’estàndard o la mesura universal en tots els aspectes relacionats amb la salut i la pràctica mèdica. Aquest enfocament, que ha predominat al llarg de la història de la medicina, ha portat a una falta d’atenció i comprensió de les necessitats específiques de les dones i altres identitats de gènere en l’àmbit de la salut.
En el context mèdic, l’androcentrisme es manifesta de diverses formes:
Recerca i diagnòstic basats en l’home
Molts estudis i assajos clínics s’han centrat en subjectes masculins, la qual cosa ha portat a una comprensió limitada de com les malalties afecten les dones i altres grups de manera diferent. Per exemple, els símptomes d’unes certes malalties, com l’infart de miocardi, poden variar entre homes i dones, la qual cosa pot conduir a diagnòstics erronis o retards en el tractament en el cas de les dones.
Disseny de tractaments i teràpies
Els tractaments mèdics sovint es dissenyen i proven pensant en com funcionaran en homes, la qual cosa pot resultar en teràpies menys efectives per a les dones. Això pot deure’s a diferències biològiques i hormonals entre els gèneres que no es tenen en compte en el desenvolupament de tractaments.
Estigma i discriminació
L’androcentrisme en la medicina també pot manifestar-se en la forma en què s’aborden els problemes de salut mental i altres aspectes de l’atenció mèdica. Per exemple, els homes poden enfrontar estigma i discriminació en buscar ajuda per a problemes de salut mental a causa de les expectatives de gènere que dicten que han de ser forts i autònoms.
EL BIAIX DE GÈNERE EN LA RECERCA I EL DIAGNÒSTIC MÈDIC
L’androcentrisme en l’àmbit mèdic es manifesta de diverses formes, des de la forma en què s’estudien les malalties fins a la manera en què es dissenyen els tractaments. Un exemple clar és el cas de l’infart, on durant anys s’ha basat en símptomes típics en homes, ignorant les manifestacions diferents que poden presentar les dones. Mentre que en ells és comú el dolor precordial i la irradiació al braç esquerre, en elles els símptomes poden ser més vagos, amb angoixa i malestar general.
Aquest enfocament androcèntric ha portat a diagnòstics erronis i retards en el tractament, evidenciant la necessitat d’una perspectiva de gènere en la medicina. L’exclusió de les dones en assajos clínics i la falta de recerca diferencial han perpetuat aquest biaix, deixant de costat les particularitats biològiques i de salut de les dones.
DIFERÈNCIES SIMPTOMÀTIQUES I RETARD DIAGNÒSTIC
La perspectiva de gènere en medicina abasta una àmplia gamma de malalties i afeccions. Des de malalties infeccioses fins a trastorns mentals, les diferències simptomàtiques entre homes i dones poden conduir a retards en el diagnòstic i tractament adequat. La falta d’atenció a aquestes disparitats ha perpetuat estigmes i prejudicis, relegant la salut de les dones a un segon pla.
L’ANDROCENTRISME COM A DISCIPLINA
L’androcentrisme no es limita només a l’àmbit clínic, sinó que també es reflecteix en l’acadèmia i la recerca. La representació del cos masculí com a norma universal ha deixat de costat la diversitat biològica i cultural, ignorant les contribucions de les dones al llarg de la història de la medicina. És hora de superar aquest enfocament esbiaixat i donar veu a totes les persones, independentment del seu gènere, en la recerca i la pràctica mèdica.
BIAIX DE GÈNERE EN LA VACUNA DEL COVID-19
Un exemple per a entendre-ho, seria durant la pandèmia de COVID-19, la qual ha posat novament de manifest les disparitats de gènere en la medicina. Encara que els assajos clínics de les vacunes van comptar amb representació femenina, el disseny androcèntric no va tenir en compte les variacions hormonals pròpies de les dones. Això ha generat incertesa sobre possibles efectes secundaris, com les alteracions menstruals, que no s’han investigat adequadament
És important la perspectiva de gènere en medicina per a garantir una atenció equitativa i adequada per a totes les persones. Superar l’androcentrisme i reconèixer les diferències biològiques i de salut entre homes i dones és un pas crucial cap a una medicina més inclusiva i justa per a promoure la salut i el benestar de totes les persones, independentment del seu gènere.