LA SÍNDROME DE LA VIDA OCUPADA

El síndrome de la vida ocupada

La síndrome de la vida ocupada no està reconegut oficialment com un trastorn, però en els últims anys la comunitat científica ha considerat que és necessari tenir-lo present i treballar per a millorar aquesta situació. El motiu pel qual li han dedicat ja diversos estudis és perquè observen com la societat el pateix i va en augment. Cada vegada hi ha més persones que senten que sempre han de tenir alguna cosa a fer i ser productives, ja que, en cas contrari, estan perdent el temps i això no és una opció.

Aquesta és la raó per la qual els subjectes que la pateixen, omplen tots els buits de la seva agenda amb diverses tasques per sentir-se productius o realitzen més d’una activitat alhora, com per exemple, treballar i menjar al mateix temps, per a defugir d’aquesta sensació d’inutilitat. El ritme frenètic de la vida actual ens exigeix ser els millors i ser-ho és sinònim d’estar hiperestimulat, treballar en excés, estar sempre enfeinats i arribar a tota mena de responsabilitats laborals, familiars i personals.

FACTORS DE LA SÍNDROME DE LA VIDA OCUPADA

  • La falsa idea que no produir és un fracàs.
  • Comptar amb menys hores de les que realment necessitem per a arribar als objectius.
  • Una enorme exigència imposada per la societat i per un mateix.
  • El ritme accelerat de la vida actual.
  • La cultura de voler tot a l’instant.
  • Creure que la satisfacció personal va renyada a la productivitat.
  • Premiar a la persona que dedica tot el seu temps al treball i les ocupacions.
  • Mantenir la ment ocupada per a no centrar-nos en els conflictes d’un mateix.

CONSEQÜÈNCIA DE LA SÍNDROME DE LA VIDA OCUPADA

Les persones hiperestimulades i superocupades mostren una sèrie de problemes en algunes de les seves funcions cognitives, afectant la capacitat de la memòria. Segons un estudi sobre els problemes de memòria realitzat per científics d’Escòcia, el ritme agitat que portem en l’actualitat, la sobreestimulació i l’excés d’informació són els responsables que les persones s’estiguin tornant més oblidadisses i que cada vegada tinguin més problemes per a concentrar-se.

La síndrome de la vida ocupada està causant que es normalitzin petites distraccions que, si bé són normals durant l’envelliment, en persones joves és cada vegada més comuna i no s’hauria de passar per alt. Aquests oblits no són per una deterioració cognitiva, són causats per la hiperconnexió a Internet, l’estrès i un estil de vida poc saludable com portar un son insuficient o una mala alimentació.

A més, la síndrome de la vida ocupada afecta al rendiment, al clima laboral i a la motivació, aquesta última no sols en el treball sinó en la vida en general. Així mateix, pot ocasionar la síndrome del treballador cremat, conegut com a burnout, que ja afecta a més del 10% de les persones actives dins del mercat laboral.

COM DISMINUIR LA SÍNDROME DE LA VIDA OCUPADA

Límits

Sentir-se productiu ens fa sentir bé, però compte amb aquesta sensació perquè pot ocasionar que es torni una addicció que repercuteixi seriosament a la salut. Establir límits és important, no es pot dir “sí” a tot. Saber fins a on podem arribar i on estan els nostres límits és important per a aprendre a conèixer-nos millor i per a evitar patir la síndrome de la vida ocupada. Proposar horaris de desconnexió laboral, és un d’aquests límits: no contestar missatges, emails, ni fer tasques relacionades amb el treball, fora dels horaris establerts.

Permetre’s no fer res

Per a disminuir la síndrome de la vida ocupada, concedir-nos no fer res és un dels remeis primordials que hem de complir i és una fi en si mateix. De la mateixa manera que programem en la nostra agenda una reunió, un lliurament o un pla d’oci, també hem de fixar un temps de descans de no fer res i simplement descansar. Per a les persones que pateixen aquesta síndrome, aquest exercici tan senzill els pot resultar una odissea perquè està en contra del que acostumen a fer. No fer res és no estimular la ment i aprendre al fet que la vida no consisteix a ser tot el temps productiu.

Bona son i bona alimentació

Les persones que tenen la síndrome de la vida ocupada, porten uns hàbits alimentaris i de son que no són els adequats per a tenir una vida saludable. Si mengem o dormim només quan el treball ho permet, a la llarga pot perjudicar seriosament la nostra salut. Crea un horari i estableix temps per a dormir. Quan menges, centra’t en aquesta acció i no estiguis fent una altra cosa al mateix temps, com contestar emails. A més, deixa els aparells electrònics unes hores abans d’anar-te’n al llit i procura relaxar-te per a indicar al cos que s’ha de preparar per a dormir.

Fer exercici físic

L’esport té molts beneficis en la salut emocional, a més de la física. Afavoreix a la prevenció i la reducció de l’estrès perquè ens fa desconnectar del treball i de les tasques. L’estrès també pot ocasionar tensió muscular i per a alleujar-lo, l’esport és un bon aliat. Per tant, l’activitat física, sigui com sigui, resulta ser un antídot natural contra les tensions. Passa gràcies a l’augment de les endorfines que ajuden a disminuir la sensació de dolor, a més que l’hàbit saludable de mantenir-se en moviment disminueix el risc a emmalaltir.

Ansietat controlada

Un dels problemes que generen l’ansietat és la “malaltia de la pressa” i aquesta sensació permanent que tenim que tot és urgent quan no és així. Per això, és important controlar l’ansietat i sobretot, fer prevenció abans que aparegui amb activitats que ens ajudin a relaxar-nos: un passeig per la naturalesa, escriure, pintar, meditar i respirar… Aparentment, són tasques que per a algú que visqui amb la síndrome de la vida ocupada puguin semblar-li “improductives”, però que ajuden a reduir l’ansietat de manera natural.