SAPS QUÈ ÉS LA INSEGURETAT ALIMENTÀRIA?

La inseguridad alimentaria

 

El passat 16 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial de l’Alimentació, proclamat l’any 1979 per l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). L’objectiu d’aquest dia és conscienciar als pobles del món sobre el problema alimentari mundial, amb la finalitat d’enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrició i la pobresa.

La inseguretat alimentària és la ingesta insuficient d’aliments de manera aguda, estacional o crònica, afectant greument la salut i el desenvolupament de les persones. Per tant, aconseguir la seguretat alimentària seria la disponibilitat de manera estable d’aliments suficients, innocus i nutritius per poder portar una vida sana.

OBJECTIUS DE LA FAO EN EL DIA DE L’ALIMENTACIÓ

  1. Promoure la participació de les poblacions rurals, especialment les dones i els grups més afectats, en totes aquelles decisions i activitats que afectin les seves condicions de vida.
  2. Fomentar el sentit de la solidaritat internacional en la lluita contra la inseguretat alimentària.
  3. Promoure la transferència de tecnologies a tothom per garantir el seu desenvolupament.
  4. Augmentar la consciència pública del problema de la inseguretat alimentària i del problema que suposa a nivell mundial.

QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE LA INSEGURETAT ALIMENTÀRIA I EL MEDI AMBIENT

L’actual sistema alimentari produeix entre un quart i un terç de les emissions globals, degut en part a la desforestació, el canvi d’ús de la terra, les emissions de fertilitzants i fem, el metà del bestiar i per la cadena de subministrament del processament d’aliments, refrigeració i transport.

Podríem dir que unes estratègies alimentàries que no tinguin en compte la sostenibilitat, acaba danyant al medi ambient, a la qualitat dels aliments i a les persones, deixant a moltes regions sense recursos. El canvi climàtic està danyant la seguretat alimentària, ja que la pesca, l’agricultura i la ramaderia s’han vist afectades per l’increment de les temperatures i per una major freqüència dels desastres naturals.

ALGUNES DADES SOBRE LA INSEGURETAT ALIMENTÀRIA

Segons la FAO:

Al voltant de 3.100 milions de persones, és a dir, gairebé el 40% de la població mundial, no pot permetre’s una dieta saludable.

Uns 193 milions de persones van necessitar assistència humanitària per a la seva supervivència en 2021.

En 2021, per 139 milions de persones, algun tipus de conflicte va ser el principal motor de la inseguretat alimentària en 24 països.

A pesar que 828 milions de persones pateixen fam, 1 de cada 8 adults és obès i va en augment en totes les regions del món.

Les persones que viuen en zones rurals són les més afectades per la inseguretat alimentària, en total un 80% de les més extremadament pobres.

Dos terços dels qui pateixen els majors nivells d’inseguretat alimentària són productors d’aliments rurals. És a dir, les persones que s’encarreguen de conrear els aliments que consumim.

Les dones tenen un 15% més de probabilitats que els homes de patir inseguretat alimentària.

El 80% de la biodiversitat terrestre es conserva gràcies als pobles indígenes i, en canvi, són els que pateixen taxes més altes de pobresa, desplaçament i malnutrició.

Al voltant de 160 milions de nens són víctimes de treball infantil i el 70% són dels treballs agrícoles.

QUÈ PODEM FER?

Encara que cal aclarir que solament amb el nostre consum no podem arreglar la inseguretat alimentària, ja que és una problemàtica en la qual han d’intervenir els governs de tot el món, sí que podem posar el nostre granet de sorra i col·laborar en què ningú es quedi enrere en l’objectiu que totes les persones aconsegueixin tenir una millor nutrició. Tot compte i tot suma.

Podem millorar els sistemes alimentaris sent més responsables i mostrant empatia amb les nostres accions i eleccions diàries. Algunes de les recomanacions de la FAO són:

  • Planificar i comprar solament el necessari per evitar el desaprofitament d’aliments.
  • Emmagatzemar adequadament els aliments perquè no acabin en les escombraries.
  • Reduir el consum de productes intensius en recursos.
  • Reduir el consum de productes amb un embalatge excessiu.
  • Triar productes de temporada.
  • Triar productes locals.