En la intersecció de la salut social i la convivència diària, les malalties i malalties cròniques són una realitat que no cal passar per alt, ja que afecten l’individu i a les persones del seu voltant, generant desafiaments en tots els aspectes de la vida: emocionals, socials, econòmics, etc. En aquest article ens centrarem en la convivència amb una persona malalta.
El moment del diagnòstic no sols marca una interrupció en la vida del pacient, sinó que també demanda una adaptació a nous estils de vida i enfronta emocions complexes, com el dol per la pèrdua de salut. Aquest procés no sols implica una càrrega física, sinó també psicològica i social, influenciant la dinàmica quotidiana de la convivència.
En la convivència diària, la realitat és que convivim amb la malaltia. Aquesta, ja sigui física o mental, no sols afecta l’individu directament involucrat, sinó que també repercuteix en el seu cercle més pròxim. Fins i tot, al llarg de la vida, és molt probable que en alguna ocasió hàgim d’assumir el paper de cura d’un ser estimat que està malalt (o potser ja t’hagi ocorregut).
La malaltia, en la seva essència més bàsica, és un estat de desequilibri que afecta la salut física o mental d’una persona. No discrimina edat, gènere, ni condició social, per tant, ningú està exempt de patir una malaltia crònica en algun moment de la vida. Des d’una perspectiva àmplia, hem de reconèixer que la malaltia mental, com la depressió, és igualment rellevant en aquest context. La salut mental és tan crucial com la física, i el seu impacte en la convivència no ha de subestimar-se.
Des d’aquesta òptica inclusiva, és imperatiu abordar com acompanyar i conviure amb aquells que enfronten aquest desafiament, promovent un ambient de suport i comprensió mútua.
ENTENDRE QUÈ LI PASSA A LA PERSONA MALALTA
La comprensió és la base de qualsevol relació empàtica. Abans d’intentar donar suport, és essencial prendre’s el temps necessari per a comprendre la situació específica de la persona malalta. Això implica escoltar activament, informar-se sobre la malaltia en qüestió i estar disposat a empatitzar amb les seves experiències i emocions.
És important que, tant el malalt com la persona o persones que conviuen amb aquest, sàpiguen què li està passant, quin trastorn pateix, les seves limitacions i què pot fer per a ajudar a controlar la malaltia. El desconeixement pot generar dubtes, pors, vergonya i desesperació, afectant negativament l’evolució de la malaltia. Si la persona comprèn la seva situació i la seva responsabilitat en la cura de la seva salut, és més probable que segueixi els consells mèdics i els tractaments amb major responsabilitat.
DONAR TEMPS PER A L’ADAPTACIÓ
L’adaptació a una malaltia no és un procés instantani. Tant per a la persona malalta com per al seu entorn, és crucial permetre temps per a assimilar els canvis i trobar noves formes de convivència. La paciència i la flexibilitat són virtuts fonamentals en aquest camí cap a l’acceptació i l’adaptació.
La convivència amb una persona malalta pot presentar diversos desafiaments. És important reconèixer aquestes dificultats per a tractar-les de manera efectiva i constructiva, des de la falta de comprensió per part de tercers fins a la càrrega emocional i logística que implica la cura.
CONSELLS PER A FACILITAR LA CONVIVÈNCIA AMB LA PERSONA MALALTA
1. Acceptació compassiva
És crucial acceptar la realitat present, fins i tot quan els nostres sers estimats experimenten una deterioració física significativa. Encara que les paraules i mostres d’afecte puguin estar limitades, el lliurament amorós i la proximitat emocional tenen un impacte positiu. La compassió ens permet ser presents de manera significativa per a aquells que pateixen.
2. Escolta sense jutjar
En lloc d’oferir paraules tranquil·litzadores, permet que la persona afectada s’expressi lliurement. Adopta una postura d’empatia i deixa que expressin les seves emocions sense interferències ni judicis. Escoltar activament i validar els seus sentiments ajuda a canalitzar el dolor de manera efectiva.
3. Respectar els seus límits
És fonamental ser sensibles i respectuosos a l’hora de parlar. Abans de compartir informació o impressions, demana permís de manera delicada i considerada. Respectar els seus límits i necessitats de privacitat contribueix a mantenir un ambient de confiança i respecte mutu.
4. Deixa que la persona malalta s’expressi i respecta el seu silenci
És comú que un malalt no entengui del tot la seva situació, que no l’accepti, o que senti diverses emocions com a tristesa, ràbia, por o impotència. És important permetre-li expressar tots aquests sentiments, oferint-li un espai segur per a compartir emocions. Respecta el seu silenci, l’espai i el temps necessari per a processar emocions i permetre que el procés natural de la vida segueixi el seu curs sense imposar intervencions innecessàries.
5. Anima’l a superar metes
Tenir obligacions, aficions i metes li donarà motius per a veure la vida d’una altra manera i motivar. És fonamental animar a la persona malalta a buscar un “motor” que li permeti mantenir-se activa, viva i enfocada en el seu procés de recuperació. No obstant això, és important aconsellar-li sense pressionar, respectant el seu ritme i les seves decisions sobre quan està preparat per a assumir nous desafiaments.
6. El poder de les paraules
Les paraules poden tenir un impacte significatiu en l’estat d’ànim i l’actitud d’una persona malalta. És essencial evitar frases descoratjadores o culpabilitzadores, ja que poden convertir-se en un obstacle per a la recuperació. En canvi, és important utilitzar paraules de suport, alè i comprensió per a reforçar la seva autoestima i motivació en el camí cap a la recuperació.
TU TAMBÉ NECESSITES CUIDAT
Cuidar i/o acompanyar a algú que està malalt pot ser esgotador tan físicament com emocionalment. És vital prioritzar la cura personal per a mantenir-se saludable i capaç de brindar suport de manera sostenible:
- Establir límits saludables i aprendre a dir no quan sigui necessari.
- Buscar moments de descans i desconnexió.
- Mantingues algun hobby i activitats que t’aportin benestar.
- Delega. És important buscar suport i no carregar-te amb tot.
Conviure i acompanyar a una persona malalta és un procés complex que requereix comprensió, paciència i empatia. En centrar-nos en conrear un entorn de suport mutu i cura personal, podem enfrontar les situacions de manera més amable, efectiva i construir una relació més forta. Enfortim la convivència en la societat quan ens comprometem a cuidar i fer costat a aquelles persones que ho necessiten, enfortint així el teixit de la nostra comunitat.