Per a tenir una bona salut financera, estalviar és necessari. Tenir un control dels ingressos, de les despeses i procurar estalviar mes a mes per a aconseguir una seguretat financera. L’estalvi és aquella part que no gastem dels ingressos que percebem. Com més ingressos tinguem, més capacitat d’estalvi tindrem.
Però per a estalviar, encara que resulti evident, primer cal decidir fer-ho. En el procés de prendre la decisió d’estalviar, aquesta determinació passa per diferents fases:
- Ha de ser desitjable
- Ha de ser factible
- Ha d’existir un compromís
- Planificació
- Implementació
Passa que en alguns d’aquests passos ens detenim i sol succeir per la relació que tenim amb els diners. Per això, entre les moltes raons que poden existir per les que ens costa tant estalviar, una d’elles se centra en les males decisions que prenem respecte a les finances pel nostre comportament. Fent alguns canvis es pot modificar la conducta, però per a fer-ho primer és necessari conèixer-les i identificar-nos.
RAONS PER LES QUALS ENS CUESTA ESTALVIAR
Hi ha teories d’Economia del Comportament que indiquen que part de les raons per les quals ens costa estalviar és degut a una sèrie de biaixos que són completament naturals a l’ésser humà, que ens fa creure que el moment ideal per a estalviar està en un moment del futur, però mai en el present. Aquests biaixos inconscients generen una bretxa entre la intenció i l’acció.
Alguns d’aquests biaixos cognitius que influeixen en el nostre objectiu d’estalviar, són els que exposem a continuació. Conèixer-los és de gran ajuda per a prendre millors decisions. Veuràs que, fins a la persona més disciplinada amb l’estalvi, en algun moment s’identificarà amb algun dels següents biaixos.
Biaix al present
Tothom sap que el més raonable és estalviar per un benestar i tranquil·litat en el futur. Però tenim una predisposició a quedar-nos amb “l’aquí i l’ara”, amb un fort desagafo emocional amb el nostre jo-futur i solem posposar el fet de posar en marxa el nostre propòsit d’estalviar per a un objectiu a llarg termini. Una cosa pròpia d’aquest biaix és deixar-se portar per l’impuls, buscant la satisfacció immediata amb la compra compulsiva amb la qual s’acaba gastant els diners que podria destinar-se a l’estalvi.
Biaix de desídia o procrastinació
A vegades una tasca pendent es pot convertir, sota la percepció d’una persona, en una àrdua tasca, una cosa enutjosa i pesat que costa realitzar. S’acaba deixant per a un altre dia, falta l’energia i l’interès per a dur-la a terme. Quan es tracta d’estalviar, totes les accions que tinguin a veure amb aquest objectiu, per molt senzilla que sigui, s’acaba deixant per a quan sigui un millor moment. No obstant això, aquest moment mai arriba i acaben sent oportunitats perdudes per a començar a fer passos cap a la meta de l’estalvi.
Biaix d’optimisme
Altre biaix molt comú és el de ser molt optimista amb el futur i pensar que sempre hi haurà un moment millor per a estalviar en el demà perquè més endavant s’estarà millor, tindrem èxit o que, directament, no necessitarem estalviar perquè no hi haurà cap mena de dificultat. Però el futur no es pot predir i, encara que l’optimisme és necessari, combinat amb un polsim de realisme és l’òptim, perquè sempre és important comptar amb diners estalviats per si les coses no van com s’espera.
Biaix de millor que la mitjana
En molts aspectes de la vida, quan volem saber si les coses van bé, ens comparem amb la resta de persones del nostre voltant, conegudes i no tan pròximes. En l’estalvi passa el mateix. Si hi ha algú pròxim que no estalvia, llavors no serem les úniques persones i, per tant, no s’estarà fent tan malament. Si hi ha persones que ens fan saber que no poden estalviar, de nou ens acollim al fet que no som les úniques persones que ens trobem en aquesta situació. Moltes de les nostres conductes i comportaments són socials i les persones del nostre voltant determinen els nostres patrons.