CALCI, EL MINERAL IMPRESCINDIBLE PER ALS OSSOS

calcio

Sabies que el 99% del calci es troba en els ossos i les dents? Això es deu al fet que és el seu principal component. Per tenir unes dents i ossos forts i sans hem d’ingerir les dosis diàries recomanades per no tenir dèficit d’aquest mineral imprescindible per ells.

En els ossos és el lloc on emmagatzemem la major quantitat. El cos no és capaç de produir-lo pel que hem d’aportar-lo a través d’una dieta equilibrada.

Què és exactament el calci?

Com hem dit, es tracta d’un mineral. La seva principal funció és la de produir ossos i dents. Per exemple, els ossos, encara que no ho sembli, es renoven de manera constant, el cos absorbeix l’os antic i forma un altre nou. El procés de renovar tots els ossos de l’esquelet dura uns 10 anys. Per això és important tenir una bona dosi d’aquest mineral al llarg de la nostra vida, no sols de nens.

A més de garantir el bon funcionament dels músculs, les cèl·lules i els nervis. Però aquestes no són les úniques funcions, també ajuda a l’organisme a dur a terme funcions que són vitals per al nostre organisme. Per exemple, facilita la contracció muscular, participa en la coagulació de la sang, els batecs del cor, permet que les neurones produeixin els impulsos nerviosos…

Com podeu veure, participa en molts dels processos que es duen a terme en el nostre cos. Com amb tots els nutrients, hem de tenir uns nivells adequats. Cal destacar que per norma general el sistema digestiu no sol absorbir tot el calci necessari, només el 20%. La Vitamina D és l’encarregada d’ajudar en aquest procés als intestins.

Si tenim una quantitat de calci i de vitamina D en sang baixos, segurament tenim dèficit. Pel que haurem de menjar més aliments amb aquest mineral o un suplement alimentari perquè ens ajudi a arribar a la dosi recomanada. Això sí, sempre cal fer-ho sota la supervisió d’un metge, per no prendre una dosi massa elevada.

Amb el pas dels anys necessitem ingerir més aliments que ens l’aporten perquè algunes hormones el necessiten per poder continuar funcionant. Si no incrementem la dosi, perdrem massa òssia.

A vegades podem tenir massa o un dèficit de calci.

Si no ingerim la quantitat suficient, els nostres ossos s’afebliran: poden créixer de manera incorrecta, causar una fractura (a això se’n diu osteoporosi). També pot portar a causar la malaltia periodontal, problemes neuromusculars (feblesa muscular, enrampades…) o fins i tot augmentar la pressió arterial. Aquests problemes de salut també poden donar-se quan el cos té un problema genètic.

Conseqüències de tenir excés d’aquest mineral:

A l’excés de calci se’n diu hipercalcemia, alguns dels símptomes que podem sentir si la patim, són: restrenyiment, depressió, irritabilitat, dolor d’ossos, dolor en els abdominals… Encara que no són els únics símptomes.

Tenir massa mineral en la sang pot deure’s a un consum excessiu de suplements, però també pot deure’s a problemes de salut com l’hipotiroïdisme, hipertiroïdisme o a fallades renals.

Aliments rics en aquest mineral:

El primer aliment en el qual solem pensar quan parlem del calci és la llet. És veritat que aquesta beguda ens aporta grans quantitats, però no és l’únic. Els seus derivats com el formatge o el iogurt també el fan. A més del gelat, les hortalisses de fulles verdes (com per exemple els espinacs o la col arrissada), també alguns peixos com el salmó i les sardines. O fins i tot el tofu, els llegums i la fruita seca.

L’ideal és variar els productes que consumim perquè ens ajudin a portar una dieta variada i equilibrada. No hem de prendre només llet, per exemple, ja que els altres aliments també ens aportaran diferents nutrients essencials.

Heu de tenir en compte que uns certs aliments impedeixen que ho absorbim o fan que ho eliminem, així que els haurem d’evitar. Es tracta dels aliments rics en fòsfor, cafeïna i fibra. Els aliments rics en proteïnes fan que ho eliminem més ràpid.

La quantitat diària que es recomana prendre, per als adults, és de 800 a 100mg. No obstant això, com hem dit abans, hi ha èpoques en les quals necessitem una major quantitat, en la infància i la vellesa, però també durant l’embaràs, lactància i la menopausa.