DICCIONARI PER A ENTENDRE EL MEDI AMBIENT

El medio ambiente

 

El llenguatge exerceix un paper fonamental en la comprensió i consciència del medi ambient. Per això, hem creat un diccionari de paraules clau per a comprendre millor els desafiaments i conceptes clau en l’àmbit mediambiental.

Canvi climàtic

El canvi climàtic es refereix a l’augment de la temperatura mitjana de la Terra a causa de les activitats humanes, com la crema de combustibles fòssils. Això té conseqüències significatives en els patrons climàtics, els ecosistemes i la vida en el planeta.

Petjada de carboni

La petjada de carboni representa la quantitat total de gasos d’efecte d’hivernacle emesos per una persona, organització o esdeveniment en particular. Mesura la contribució individual o col·lectiva al canvi climàtic.

Biodiversitat

La biodiversitat és la varietat de formes de vida existents en la Terra, des de plantes i animals fins a microorganismes. Mantenir la biodiversitat és essencial per al funcionament equilibrat dels ecosistemes.

Desforestació

La desforestació es refereix a l’eliminació o degradació dels boscos, generalment a causa de l’agricultura, l’explotació fustera o el desenvolupament urbà. Té un impacte negatiu en la biodiversitat i contribueix al canvi climàtic.

Energies renovables

Les energies renovables provenen de fonts naturals i es regeneren ràpidament, com l’energia solar, eòlica, hidroelèctrica i geotèrmica. Aquestes fonts són més netes i sostenibles que els combustibles fòssils.

Desenvolupament sostenible

El desenvolupament sostenible busca satisfer les necessitats presents sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves pròpies necessitats. Busca l’equilibri entre el creixement econòmic, l’equitat social i la preservació del medi ambient.

Reciclatge

El reciclatge implica la transformació de materials utilitzats en nous productes. Ajuda a reduir la quantitat de deixalles enviades als abocadors, conserva recursos naturals i disminueix la contaminació.

Contaminació

La contaminació es refereix a la introducció de substàncies o agents nocius en el medi ambient, com l’aire, l’aigua o el terra. Pot tenir efectes perjudicials per als éssers vius i els ecosistemes.

Sostenibilitat

La sostenibilitat implica l’ús responsable dels recursos naturals per a satisfer les necessitats actuals sense comprometre les necessitats de les futures generacions. Busca l’equilibri entre les dimensions econòmica, social i ambiental.

Ecologia

L’ecologia és la ciència que estudia les interaccions entre els organismes i el seu entorn. Examina com els éssers vius es relacionen entre si i amb el seu hàbitat.

Ecosistema

Un ecosistema és una comunitat d’éssers vius (plantes, animals i microorganismes) que interactuen entre si i amb l’entorn físic en el qual viuen. Exemples d’ecosistemes inclouen boscos, oceans, rius i deserts.

Desertificació

La desertificació és el procés pel qual les terres fèrtils es tornen àrides, generalment a causa de l’ús inadequat de la terra, el canvi climàtic i la desforestació. Això pot portar a la pèrdua de biodiversitat i la degradació del terra.

Esgotament de recursos

L’esgotament de recursos es refereix a l’ús excessiu o no sostenible dels recursos naturals, com l’aigua, els combustibles fòssils i els minerals. Això planteja desafiaments per a les futures generacions i la salut del planeta.

Resiliència climàtica

La resiliència climàtica és la capacitat dels sistemes naturals i humans per a adaptar-se i recuperar-se dels impactes del canvi climàtic. Implica la planificació i l’adopció de mesures per a reduir la vulnerabilitat enfront dels esdeveniments climàtics extrems.

Contaminants orgànics persistents (COP)

Els COP són substàncies químiques tòxiques que no es descomponen fàcilment en el medi ambient i poden acumular-se en els teixits dels éssers vius. Aquests contaminants representen un risc per a la salut humana i el medi ambient.

Acidificació oceànica

L’acidificació oceànica és l’augment del pH àcid en els oceans a causa de l’absorció de diòxid de carboni. Això té efectes negatius en els ecosistemes marins, especialment en els corals i altres organismes marins amb petxines o esquelets de carbonat de calci.

Residus perillosos

Els residus perillosos són materials que representen un risc significatiu per a la salut humana o el medi ambient degut a les seves característiques corrosives, inflamables, tòxiques o reactives. La seva eliminació adequada és fonamental per a prevenir la contaminació.

Escalfament global

L’escalfament global és l’augment de la temperatura mitjana de la Terra a causa de l’acumulació de gasos d’efecte d’hivernacle en l’atmosfera. Això té impactes negatius en els ecosistemes, els patrons climàtics i la vida en general.

Reserves naturals

Les reserves naturals són àrees designades i protegides per a conservar la biodiversitat, els ecosistemes i els recursos naturals. Aquestes àrees juguen un paper fonamental en la preservació de la vida silvestre i els hàbitats en perill.

Contaminació de l’aire

La contaminació de l’aire es refereix a la presència de substàncies nocives en l’atmosfera, com a partícules fines, òxids de nitrogen i diòxid de sofre. Pot tenir efectes perjudicials per a la salut humana, així com per al medi ambient en general. 

Energia nuclear

L’energia nuclear és aquella generada a partir de la fissió o fusió d’àtoms en reactors nuclears. Encara que pot ser una font d’energia poderosa, també planteja preocupacions sobre la seguretat i la gestió de les deixalles radioactives.

Conservació

La conservació es refereix a la protecció i preservació dels recursos naturals, els ecosistemes i les espècies. Inclou mesures com la gestió adequada d’àrees protegides i l’adopció de pràctiques sostenibles.

Forat d’ozó

El forat d’ozó és una disminució significativa en la capa d’ozó de l’atmosfera, especialment sobre l’Antàrtida. Això permet el pas de quantitats nocives de radiació ultraviolada del sol, la qual cosa augmenta el risc de danys a la salut i al medi ambient.

Permacultura

La permacultura és un enfocament de disseny que busca crear sistemes sostenibles que imitin els patrons trobats en la naturalesa. Es basa en principis com l’ús eficient de recursos, la diversitat i la interconnexió d’elements.