PER QUÈ PARLEM DE DESIGUALTAT DE GÈNERE A LA FEINA?

Durant tots aquests anys s’ha intentat justificar de nombroses formes, per què les dones cobren menys que els homes, per què tenen contractes més precaris i menys possibilitats d’optar a un ascens comparat amb el gènere masculí, fent el mateixa feina. El motiu que es troba després de totes aquestes exculpacions i la desigualtat de gènere, és el masclisme, present en tots els àmbits de la societat.

Però, centrant-nos en l’entorn que ens concerneix en aquest article, podem afirmar que la desigualtat de gènere a la feina és una realitat avui dia i, el demostren les principals dades de discriminació laboral que us traslladem a continuació d’un estudi elaborat per OXFAM Intermón en conjunt amb l’Institut de Sindicats Europeus (European Trade Union Institute, ETUI). Dades alarmants que ens reafirma en què l’apoderament femení en l’entorn laboral és una necessitat que de manera col·lectiva hem de prioritzar.

OCUPACIÓ A TEMPS PARCIAL

El percentatge de dones, entre els 15 i els 64 anys, que treballen a temps parcial supera al dels homes. I és que, són moltes les dones que es veuen en la tessitura de reduir les hores que dediquen al seu ús per dedicar temps a la conciliació familiar i les activitats domèstiques. Destacar que, el problema aquí no sols radica en el fet que aquesta situació deixa el paper professional de la dona en desnivell enfront dels homes sinó que, també, ho està la remuneració que reben, ja que, els treballs a temps parcial, estan pitjor pagats que els que són a temps complet.

MÉS HORES INVERTIDES A TREBALLAR

Les dades parlen clar: Les dones són les que més hores inverteixen a treballar, encara que no tot el temps que dediquen estigui pagat. Tenint com a referència el punt anterior, les dones són les que més treballen a temps parcial i, també són les que gasten més hores del seu temps en tasques que no són d’oci, a diferència dels homes. Les labors de la llar o les cures a familiars dependents i als fills, és un altre tipus de feina que no és considerat formal i pel qual no reben cap compensació econòmica.

L’ASSETJAMENT LABORAL ÉS MAJOR PER LES DONES

Lassetjament laboral tampoc és igual entre homes i dones. En el gènere masculí l’acusament disminueix com més gran és el nivell d’estudis, en canvi, això no passa en el gènere femení. Segons l’estudi, dones amb estudis secundaris i universitaris pateixen assetjament en l’àmbit laboral com també el pateixen aquelles sense formació acadèmica. Aquesta amenaça es denuncia poc, es condemna menys i les empreses no responen enfront d’aquestes pràctiques que poden portar fatals conseqüències per a la salut física i mental de les víctimes.

LA DESOCUPACIÓ ÉS MAJOR PER LES DONES

Basats en les dades que facilita l’Institut Nacional d’Estadística amb relació a les enquestes realitzades en la població, la dona encapçala el lloc de l’atur al nostre país i dominen en els sectors més precaris del mercat laboral. A vegades, havent de portar al mateix temps per a sobreviure, dos o tres feines alhora i sense arribar a un salari digne. Aquesta bretxa d’activitat entre homes i dones no és tan gran en els primers anys laborals, però, en el moment en el qual la dona arriba a l’etapa de maternitat, s’aguditza. Segons l’INE, un 38,2% de treballadores, deixen la seva feina després del part per la cura dels fills, enfront d’un 7,4% dels homes que ho fan per aquesta mateixa raó. Aquesta desigualtat de gènere s’ha arrossegat sempre i, segons les dades, és desesperançador veure el poc que s’ha avançat.

LES DONES COBREN MENYS

La desigualtat en el salari és diferent en cada país, però, en tots existeix una diferència entre homes i dones. Segons les xifres de l’INE, a Espanya, els homes cobren gairebé 6000 euros més a l’any que la dona, perquè elles no tenen les mateixes oportunitats que ells per arribar a llocs de responsabilitat. A més, el 15,2% de les dones, enfront del 5,6% en el cas masculí, no tenen més que el salari mínim, fins i tot algunes no disposen ni d’aquesta quantitat per a poder viure, trobant-se totalment desemparades. Les dades esgarrifoses del Fons de Població de les Nacions Unides parlen per si soles: A nivell mundial, 6 de cada 10 de les persones més pobres, són dones. Per tant, elles estan en una situació més severa de vulnerabilitat i d’exclusió. 

MENYS DONES A NIVELL PARLAMENTARI I EN DIRECCIÓ

A poc a poc, anem veient com les dones exerceixen llocs en la política, duplicant-se en els últims 25 anys. Actualment estem en un 24,9% respecte al 11,7% de l’any 1997. Encara que és una dada positiva vista de forma aïllada, quan el comparem amb la representació dels homes en la política, deixa molt a desitjar: Tres de cada quatre escons parlamentaris estatals ho exerceixen homes. Passa el mateix en el nombre de directives en les empreses, perquè, encara que hagin crescut amb els anys, queda molta feina perquè s’iguali entre gèneres.

En l’àmbit de la recerca, menys del 30% de les dones són científiques, en els mitjans de comunicació només el 28% són dones periodistes i en la cultura, com per exemple el cinema, falta presència femenina darrere de la pantalla. En el món de l’esport també existeixen els estereotips, sent les dones les que pitjors sous i menys premis tenen, quan porten dècades demostrant la seva vàlua.

DESTRUIR LA DESIGUALTAT LABORAL ÉS UNA MISSIÓ GLOBAL

Totes les dades, aportades anteriorment, afirma que la desigualtat de gènere és un fet i provoca discriminació en el desenvolupament professional de les dones i menor independència econòmica, amb la qual cosa, genera una dependència en elles que les limita a tots els nivells de desenvolupament. És vital que les dones siguin presents en tots els àmbits de la vida, perquè és un dret fonamental i ens enriqueix com a societat.

L’apoderament de les dones és necessari per a fomentar la igualtat de gènere i és fonamental que totes les persones lluitin perquè sigui una realitat. Perquè totes les persones aportem, tant homes com dones, en el nostre àmbit personal com laboral, així com les administracions, les empreses, la política nacional i mundial.

Qualsevol persona, independentment de l’àmbit laboral i del rol social assumit, pot modificar actituds, maneres de pensar i d’actuar per a erradicar la bretxa de gènere que existeix en l’àmbit laboral, començant per inculcar valors que fomentin la igualtat des de l’àmbit personal i familiar. Recorda que tot suma.