La salut mental en la infància i l’adolescència és un tema cada cop més rellevant en la nostra societat contemporània. Segons dades del Grup de Treball Multidisciplinari sobre Salut Mental en la Infància i l’Adolescència, aproximadament 1 de cada 7 nens s’enfronta a algun tipus de problema de salut mental. En els darrers anys, els casos d’ansietat, depressió i trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) s’han multiplicat significativament, amb un augment de fins a tres o quatre vegades des de 2019. A més, els comportaments suïcides entre els joves han experimentat un preocupant increment del 59%.
Aquest panorama s’ha vist encara més agreujat per la pandèmia de coronavirus, que ha exacerbant els problemes de salut mental entre la població infantil i adolescent. Aquest grup demogràfic, ja vulnerable, ha hagut d’enfrontar dificultats addicionals a causa de l’impacte socioemocional del confinament, la incertesa i els canvis en la rutina diària que han deixat empremta.
LOS TRASTORNOS MÁS COMUNES EN LA SALUD MENTAL EN LA INFANCIA Y LA ADOLESCENCIA
Els problemes emocionals influeixen en el benestar i en el desenvolupament dels nens i les nenes. Entre els trastorns comuns que afecten la salut mental en època escolar es troben els següents:
Ansietat
Quan els/les estudiants experimenten ansietat, poden tenir dificultats per concentrar-se a classe i participar en activitats socials. La preocupació constant i els símptomes físics relacionats amb l’ansietat poden afectar el seu rendiment en els exàmens i la seva interacció amb els seus companys i companyes.
Depressió
Provoca falta d’energia i interès en les activitats escolars. En la infància i l’adolescència, les persones que lluiten contra la depressió poden sentir-se aclaparades, la qual cosa els dificulta complir amb les responsabilitats acadèmiques i relacionar-se amb els seus companys i companyes.
Dificultats d’atenció
Molts i moltes estudiants enfronten dificultats per mantenir l’atenció a classe i seguir les instruccions. Això afecta el seu rendiment acadèmic i les seves relacions amb els altres en l’entorn escolar.
Trastorns del Espectre Autista (TEA)
Els nens i les nenes amb TEA poden tenir dificultats per socialitzar, comunicar-se i adaptar-se als canvis a l’escola. Requereixen suport addicional i adaptacions per fer front al seu aprenentatge en entorns educatius.
Trastorns de l’estat d’ànim
Els/les estudiants que els presenten poden experimentar canvis extrems en l’estat d’ànim, la qual cosa pot afectar el seu comportament i rendiment a l’escola i produir dificultats per mantenir la concentració i participar en activitats escolars.
Trastorns Alimentaris
L’anorèxia, la bulímia, el trastorn per atracó, entre d’altres, poden afectar l’energia i la concentració dels/les estudiants, provocant absències freqüents a causa de problemes de salut associats.
Traumes
Els/les estudiants que han experimentat traumes poden desenvolupar trastorns d’estrès postraumàtic, la qual cosa interfereix amb la seva participació en activitats escolars i el seu rendiment acadèmic.
Pressió acadèmica
Les altes expectatives acadèmiques per tenir èxit i la pressió que els posen els adults als nens i les nenes poden contribuir a l’estrès i l’ansietat dels/les estudiants, dificultant la seva assistència a classes i el seu rendiment acadèmic.
Problemes familiars
Els problemes dins dels llars, com les separacions i els divorcis mal gestionats, la violència familiar o la manca de suport, poden afectar el rendiment acadèmic dels/les estudiants i sumar noves dificultats a les que ja enfronten.
Ciberassetjament
L’assetjament en línia i altres formes de ciberassetjament poden tenir un gran impacte en la salut mental dels estudiants, afectant la seva capacitat per aprendre i el seu benestar emocional en general.
INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA A INTERNET
El impacte d’internet i l’ús del mòbil en la salut mental dels nens i adolescents ha estat objecte de nombrosos estudis i debats en els últims anys. Tot i que els resultats no són conclusius, existeix consens en què l’efecte d’aquestes tecnologies depèn en gran mesura de com es utilitzen.
Segons Adolfo Jarne, psicòleg expert en el tema, les tecnologies en si mateixes no són ni bones ni dolentes; la seva influència està determinada per la forma en què es fan servir. D’altra banda, Alicia Álvarez, doctora en Psicologia, destaca que les xarxes socials i el mòbil poden ser perjudicials quan generen addicció i quan l’autoestima dels adolescents depèn excessivament d’elles. No obstant això, assenyala que és natural que durant l’adolescència es busqui el reforç i l’aprovació externa, i que les xarxes socials poden amplificar aquesta necessitat.
Tots dos experts coincideixen en què és fonamental considerar com s’utilitza la tecnologia. Per exemple, durant la pandèmia, internet va permetre als i les adolescents mantenir-se comunicats, la qual cosa moltes persones consideren que va ser beneficiós per al seu benestar emocional. No obstant això, encara queda per veure quins seran els efectes a llarg termini d’aquestes tecnologies en la salut mental d’aquesta població.
SALUT MENTAL A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA: UN ASSUMPTRE DE TOTS I TOTES
Cuidar la salut mental a la infància i l’adolescència en entorns educatius i de cura implica crear un ambient propici que fomenti el desenvolupament emocional, les habilitats socials i la detecció precoç de problemes de salut mental. La salut mental escolar abasta des de l’atenció a les necessitats dels nadons fins al suport emocional als estudiants més grans.
És crucial adoptar un enfocament integral que impliqui estudiants, famílies, personal escolar, cuidadors i professionals de la salut mental. Oferir les eines necessàries per gestionar l’estrès, les emocions i les relacions de manera saludable. A més, la participació activa de les famílies i el suport a les iniciatives escolars són fonamentals per enfortir el benestar mental dels nens i adolescents.