En aquest article, exposarem alguns consells d’autocura emocional per gaudir d’una bona salut afectiva. Si no saps què és l’autocura, et recomanem que llegeixis aquest article, on a més, trobaràs autocures físiques molt valuoses per implementar en la teva vida i així aconseguir una salut 360.
L’autocura emocional ens permet aliar-nos amb les nostres emocions en benefici de la nostra salut i benestar. És una manera de prendre les regnes de qui som. Reconèixer-nos, sentir-nos, cuidar-nos i dedicar temps a la nostra ment i emocions.
Algunes claus de l’autocura emocional essencial són:
- Totes les teves emocions són necessàries: accepta-les.
- Afavoreix el teu benestar emocional estimant-te i respectant-te.
- Expressa les teves emocions i aprèn a posar paraules al que sents.
- Impulsa les teves relacions socials i desenvolupa els teus afectes.
- Tria les teves relacions, evitant aquelles que no et respectin.
- Mira el món amb empatia i aprèn a comunicar les diferències.
- Desenvolupa les teves fortaleses emocionals enfront dels problemes.
- Dedica’t temps per enriquir-te i augmentar la teva autoestima.
- Tingues una actitud més optimista davant la vida sense deixar de costat el realisme.
- Defineix sempre els teus objectius vitals a llarg termini i les teves metes quotidianes.
L’autocura emocional: Com començar
Per començar a desenvolupar les claus de l’autocura emocional nomenades línies més amunt, és important parar atenció a cinc punts que solem passar per alt i que són vitals per poder avançar. Recorda que es comença a caminar amb un primer pas. Esperem que et siguin d’utilitat.
Concentra’t en el que sí que pots controlar
Una de les raons per les quals solem sentir ansietat és perquè creiem que podem controlar-ho tot. I no, això és una fantasia, un propòsit irrealitzable. El creure que és possible, ens embolica en una sensació constant d’estar perdent el control i, per consegüent, ens frustra i ens desvirtua de la realitat.
Enfront d’una situació, observa i valora què és el que realment pots fer i el que no està a la teva mà. Pregunta’t: Què puc fer jo per canviar, millorar o pal·liar la situació? En quins aspectes puc? Què depèn de mi? És molt útil fer-ho per escrit, dividint-ho en dues columnes. Tot el que sí que puguis controlar escriu com. A vegades, en la nostra imaginació és possible, però en plasmar-ho sobre el paper veiem que no és factible.
L’important és ser conscient que, malgrat tot, controlem coses importants en la nostra vida però, no totes elles. Allibera’t de càrregues innecessàries i destina la teva energia a tot allò que sí que pots fer.
Descobreix què vols
La immediatesa, la monotonia i el ritme actual, provoca que visquem tan immersos en les tasques del dia a dia que ens dificulta diferenciar el que realment desitgem del que hem de fer. El desig del deure. Una línia molt fina que, encara que sembli complicada d’identificar, és suficient amb ser més conscients cada vegada que anem a fer alguna cosa.
Aprendre a parar, a no deixar-se portar i identificar i diferenciar què és el que realment desitges del que t’han dit que has de fer. Un acte molt simple, però valuós, és preguntar-se abans d’efectuar qualsevol acció i dir-se a un mateix: “ho faig perquè dec” o “ho faig perquè vull fer-ho”.
Estima’t
Sembla un clixé, però encara que soni típic, estimar-nos tal qual som, és una àrdua tasca. Una de les pràctiques més complicades i necessàries. Treballar per acceptar-nos i estimar-nos tal qual som és crucial per gaudir d’una bona salut i estabilitat emocional, perquè ens demostrem que podem deixar de centrar-nos en els nostres defectes.
Cal no confondre “acceptar-se i estimar-se” amb oblidar-nos de nosaltres i perdre la il·lusió per millorar en uns certs aspectes de la nostra vida. Significa, treballar per obtenir un grau de maduresa emocional que ens permeti identificar aquelles parts que no ens agraden, conèixer el perquè (preguntar-nos si ens agraden a nosaltres o si és per alguna mena de pressió del teu entorn social i/o cultural) i valorar si realment podem canviar-les. Si podem, és qüestió de treballar en elles per millorar-les, sense que això et tregui cap mena de vàlua.
Evita les persones tòxiques
Ja sigui perquè són amics de la infància, familiars o per sumar més coneguts en les nostres relacions socials, a vegades, ens envoltem de persones que no ens fan bé. Són les persones tòxiques. Aquesta gent que no ens aporta res en la nostra vida, però que d’alguna manera, omplen els nostres dies. Són persones que no han madurat emocionalment, gent insegura i egoista que necessiten tenir a prop a algú per establir una relació en la qual descarregar les seves frustracions.
Les persones tòxiques no solen aportar res positiu, causant en la víctima emocions negatives que deriven en un profund esgotament, consum d’energia, estrès i desil·lusió. L’objectiu és que puguis triar i decidir sobre la teva salut emocional i no que es converteixi en una tònica el que te l’arrabassin. Per aquesta raó, la recomanació és que evitis aquest tipus d’amistats. No confondre amb la mala situació puntual que pugui estar vivint algú del teu entorn. Per les persones tòxiques, aquesta actitud enfront de la vida és permanent.
Accepta les teves emocions, permet-tet sentir
Sabies que quan reprimim les nostres emocions podem arribar a sentir dolor, tant físic com emocional? Guardar el que sentim sota la catifa, no és útil, tot el contrari. Una persona que gaudeix d’una bona salut emocional, sap que les emocions existeixen en ell/ella, es permet sentir-les quan broten, les observa, identifica i exterioritza, sense lligar-se ni depenent únicament d’aquestes.
En lloc de lluitar contra les emocions negatives, per exemple, prova d’acceptar-les, però sense la resignació que mai canviaran. És dir-se a un mateix “estic trist, això és important per mi i em preocupa”, sense jutjar-nos (perquè el judici acaba per fer-nos sentir sempre culpables) i sense lluites esgotadores. Perquè totes les emocions són vàlides i perquè totes elles ens fan humans. Al principi pot semblar un treball inassumible i esgotador, però amb el temps, si et permets sentir-les sense lluitar per canviar-les, les comprendràs, et coneixeràs cada dia més i amb el temps, comprendràs que cadascuna té el seu propi curs i tindràs la capacitat d’identificar-les.