El concepte de “força de voluntat” ha estat una creença molt arrelada en la societat. Ens han ensenyat que amb suficient determinació i molt autocontrol, podem superar qualsevol obstacle, canviar hàbits i aconseguir els nostres objectius. I, sobretot, ens ha calat fins als ossos que si no aconseguim alguna cosa és la nostra culpa per no tenir la suficient força de voluntat.
La força de voluntat comporta una lluita interna que implica suprimir impulsos, pensaments i emocions. En la societat, l’hem considerat una de les millors virtuts. No obstant això, cada vegada més experts en psicologia i neurociència argumenten que la força de voluntat, tal com la coneixem, no existeix o no és suficient, i que hi ha una gran diferència entre voluntat i força de voluntat.
El psiquiatre Judson Brewer, presenta arguments sobre per què la noció de la força de voluntat és defectuosa. Brewer argumenta que la idea de la força de voluntat es basa en la suposició que existeix un “jo” que té el control total sobre les seves accions i decisions. No obstant això, la recerca en neurociència ha demostrat que el nostre cervell és un sistema altament complex en el qual múltiples factors influeixen en les nostres eleccions i comportaments.
Suggereix que la idea de la força de voluntat es basa en una visió simplista de la ment humana i no té en compte els factors subjacents que influeixen en les nostres accions. Argumenta que l’autodisciplina i el canvi d’hàbits són processos molt més complexos que simplement “voler” fer alguna cosa.
L’AUTOCONTROL ÉS LIMITAT
Un dels principals arguments que es plantegen contra la idea de la força de voluntat és la seva limitació. La creença en l’existència que és il·limitada i que sempre ens guiarà cap a la presa de decisions correctes és simplista. La psicologia moderna ha demostrat que l’autocontrol és un recurs mental exhaurible.
La teoria de l’autocontrol com a recurs limitat indica que el nostre autocontrol s’afebleix a mesura que l’utilitzem. Per exemple, si resistim la temptació de menjar alguna cosa que ens agrada durant el dia, és probable que la nostra capacitat de mantenir l’autocontrol en altres àrees, com evitar procrastinar en el treball, es vegi disminuïda. Aquesta limitació de l’autocontrol posa en dubte això que la idea d’una “força de voluntat” il·limitada pot ser invocada en qualsevol moment, com per art de màgia.
Un informe de l’Associació Americana de Psicologia (APA) titulat “La Psicologia de la Voluntat”, sosté aquesta idea. L’informe suggereix que l’autocontrol és un recurs limitat i que el seu esgotament pot afectar negativament la capacitat d’una persona per a prendre decisions que requereixen autodisciplina. Això reforça la idea que la “força de voluntat” no és una font infinita de poder.
En lloc d’enfocar-nos en la força de voluntat, els experts i expertes en psicologia proposen estratègies basades en la gestió dels recursos d’autodisciplina com, per exemple, la planificació, la creació d’entorns que facilitin el canvi d’hàbits i establir metes realistes.
LA INFLUÈNCIA DE FACTORS EXTERNS
La creença en la “força de voluntat” també tendeix a passar per alt la influència de factors externs en les nostres decisions i en el comportament. Per exemple, que la major part dels aliments que tenim en el nostre rebost siguin ultraprocessats, que no ens aporten els nutrients que necessitem, influirà en les nostres eleccions a l’hora de preparar un menjar.
L’entorn de treball, les amistats i familiars també poden tenir un impacte significatiu en les nostres decisions. Fins i tot, encara que tinguem una forta determinació, és difícil resistir constantment aquelles coses a les quals anomenem “temptacions”, quan són presents en el nostre entorn.
LA INFLUÈNCIA DE LA CIÈNCIA
La psicologia i la neurociència modernes han proporcionat evidència convincent que les nostres accions i decisions no són el resultat d’una única força de voluntat, sinó de la interacció de múltiples processos mentals i biològics.
L’estudi del cervell ha revelat que les nostres decisions i accions estan influenciades per processos cognitius, emocionals i biològics. Per exemple, el sistema de recompensa del cervell exerceix un paper fonamental en la formació d’hàbits i comportaments.
Quan realitzem una acció que ens produeix plaer, com menjar alguna cosa que ens agrada, s’activen circuits de recompensa en el cervell. A llarg termini, aquest procés pot portar a la formació d’un hàbit. Per això, la “força de voluntat” és insuficient per a contrarestar aquests mecanismes biològics.
L’AUTOMATITZACIÓ D’HÀBITS SALUDABLES
Un altre enfocament que qüestiona la necessitat de la “força de voluntat” se centra en l’automatització d’hàbits saludables. La recerca científica ha demostrat que la formació d’hàbits saludables pot simplificar el procés de presa de decisions i reduir la necessitat d’una autodisciplina constant.
Quan convertim comportaments desitjables en hàbits, duem a terme aquestes accions de manera gairebé automàtica. Això disminueix la pressió sobre la “força de voluntat” perquè ja no depenem d’una decisió conscient per a dur a terme aquestes accions. Per exemple, si desitgem incorporar l’exercici a la nostra rutina diària, establir un horari específic i realitzar-lo de manera consistent, s’acabarà convertint en un hàbit. Amb el temps i la repetició, el nostre cervell associa aquest horari amb l’exercici, i fer-lo es converteix en una cosa natural, en lloc d’una lluita constant contra la mandra o la resistència.