El naixement del cocooning
El cocooning és un terme creat en la dècada dels 80’s per una consultora especialista en màrqueting i publicitat anomenada Faith Popcorn. Aquesta empresa era una buscadora de tendències i va encunyar aquest terme a un comportament de la societat que, entre altres coses, començava a realitzar telecompres des de casa mentre creixia el comerç electrònic i l’entreteniment en la llar.
Després dels “bojos” anys 70, en els quals la vida nocturna en discoteques i festes era l’habitual, amb l’expansió de les noves tecnologies i l’arribada d’Internet unes dècades més tard, es produiria un canvi profund en la societat. Es passaria dels excessos de la nit a preferir una vida més tranquil·la, gaudint del confort que proporciona la llar, sense necessitat de sortir per gaudir, perquè es començava a tenir-ho tot a casa.
Què significa cocooning?
Cocoon significa embolcall, capoll o bombolla i la paraula cocooning al·ludeix a l’acció d’amagar-se o guardar-se. El terme s’utilitza per expressar la tendència dels éssers humans a tenir inclinació a quedar-se a casa i a socialitzar cada vegada menys, de la manera que coneixíem, convertint la llar en un refugi. Aquestes persones senten benestar aïllant-se del món exterior, escapant del ritme vertiginós, del soroll, de les possibles situacions conflictives o de les situacions que, a vegades, ens poden atemorir.
Què provoca el cocooning en l’època actual?
En els últims temps, l’expansió d’Internet i la revolució digital ha afavorit l’aïllament degut al gran ventall de possibilitats que existeixen en l’assistència a casa. La possibilitat de comprar tot el que vulguem sense moure’ns del sofà o demanar menjar a domicili, serien un exemple. Segons l’últim informe publicat per Nielsen Iberia en 2020, un 10% de les compres mensuals en menjar, són a domicili.
També passa amb l’entreteniment. Les plataformes en streaming han vist com el nombre d’usuaris que les contracten no deixa de créixer en els últims anys. Televisió, sèries i cinema a demanda adaptat a les preferències de cada usuari. Videojocs per jugar sol o amb altres persones i una sèrie de plans que, a moltes persones, els resulten més atractius que sortir el cap de setmana a una activitat externa, una discoteca o una escapada.
Una comoditat més, aferma el cocooning: Les aplicacions de cites. Aquestes apps t’ofereixen l’oportunitat de conèixer a persones, sense haver de posar un peu al carrer i estan tenint un augment considerable en els últims anys. Segons el Digital Market Outlook de Statista, es preveu que a final d’aquest any 2021, les aplicacions per buscar parella o amistat, arribin a 370 milions d’usuaris actius. A nivell mundial, els Estats Units és el país amb major percentatge d’usuaris en serveis de cites en línia, seguit pel Brasil i, en tercera posició, Espanya.
Encara que el cocooning augmenta a causa de l’era electrònica, no es redueix en activitats de pantalla. Qualsevol activitat manual, física i sensorial que es pugui gaudir en la llar, són opcions que permeten sentir-se còmode i ple a casa. Algunes idees són la lectura, l’artesania com pintar, la ceràmica o les manualitats, la cuina, la jardineria, la pràctica de ioga, escoltar música, la ràdio o una conversa amb un convivent.
Té aquesta tendència algun efecte negatiu en l’ésser humà?
Entreteniment, consum i socialitzar; tot des d’un mateix escenari: la teva casa. El cocooning és una tendència ja consolidada abans de la pandèmia del COVID-19, però després d’ella, sembla que es reforça entre la població. No és només la possibilitat de gaudir des de casa, ara se li suma la possibilitat de treballar abrigallat per les parets de la teva casa.
Els experts en psicologia ho tenen clar: el cocooning és altament recomanable per a persones amb una vida molt agitada i agendes atapeïdes. Persones que no saben concebre la seva vida sense tenir sempre mil plans encaixats com peces de Tetris. Per a aquestes, són necessaris moments per parar, respirar i relaxar-se a casa, creant un espai en el qual aprendre i reflexionar sobre la necessitat de posar el fre i estar sols sense sentir-se malament per això.
Per tant, el context és vital per conèixer a qui el cocooning els pot resultar positiu o negatiu. Un terç de la població pateix una solitud no desitjada. Això es dóna quan un individu té una xarxa de relacions socials insuficient en quantitat o qualitat. Aquestes persones, a poc a poc, es van aïllant del món i presenten un risc a patir una solitud permanent. Per a algú en aquesta situació, l’exterior és tan hostil que, gràcies a les comoditats que proporciona la llar, veuen innecessari haver d’enfrontar-se a ell.
Per aquesta mena de persones, el cocooning és contraproduent. Provoca que molts individus, parelles o famílies, es tanquin massa en la seva intimitat i, amb el pas del temps, desencadena un sentiment de profunda solitud, implicant conseqüències molt perjudicials per a la salut. Quan es detecten indicis de cocooning en aquest perfil, el millor és posar-li remei abans que sigui massa tarda. Sortir de casa, buscar plans que ens facin il·lusió, apuntar-se a una activitat per a conèixer a altres persones i a poc a poc, vèncer les barreres emocionals.